El coronavirus i el sensacionalisme

a Opinem

Som víctimes d’una malaltia mortífera o del pànic col·lectiu?

El coronavirus o covid-19 és una afecció respiratòria que es pot traspassar de persona a persona. Actualment existeixen gairebé cent-vint mil casos en tot el món, per això, des de Lestonnac TGN Report, hem volgut dur a terme una recerca sobre la por que s’està estenent pel planeta cap aquest virus i les represàlies que ha portat. 

Segons RTVE, els comentaris racistes contra els xinesos corren com mai per les xarxes socials. Milers de missatges d’odi cap els xinesos procedents de Filipines, Vietnam o Indonèsia a través de xarxes socials han ferit els sentiments dels residents a la Xina. Aquest és un dels motius pels quals s’ha creat la campanya “No sóc un virus”, en la qual es troben periodistes, advocats, artistes i professionals de totes les disciplines que volen parar la discriminació que s’ha produït per aquest virus.

La campanya pretén acabar amb la discriminació envers la comunitat xinesa

El coronavirus ha generat un pànic col·lectiu degut a la televisió o notícies que han creat falses alarmes i patiment sobre la població de països arreu del món, mitjançant articles sensacionalistes. Per exemple, l’epidèmia de la grip del 1918 va causar més de 25 milions de morts en mig any a tot el món i sembla que tothom hagi oblidat que aquesta epidèmia tan normalitzada va causar, només a Espanya, més de 525.300 morts.

Aleshores, si una epidèmia que s’ha normalitzat arreu del món com pot ser la grip, causa més del doble de contagis només a Espanya que el coronavirus ha causat arreu del món, d’on prové la fòbia cap a aquesta afecció? Probablement sigui fruit de tots els articles i missatges d’alarma realitzats per organitzacions com la OMS (Organització Mundial de la Salut), causants del greu pànic col·lectiu del qual la nostra societat està sent víctima. 

Per tant, els humans de tot el món haurien de començar a saber diferenciar els articles alarmistes i sensacionalistes dels articles informatius de debò, els quals exposen dades i arguments sense la necessitat de causar por a la població. 

En conclusió, el coronavirus no és més que una afecció respiratòria no més letal ni més contagiosa que el virus de la grip, de manera que les persones ja es poden treure les mascaretes i respirar amb tranquil·litat.

Sóc l’Abril Oliver, una alumna de 2n d’ESO de l’escola Lestonnac l’Ensenyança; visc a Tarragona i tinc 13 anys. Sóc una persona extrovertida i responsable, i potser una mica inquieta. Les coses que més m’apassionen són la fotografía, l’art i el senderisme.Les assignatures que s’em donen millor són tecnología, biología, castellà català i anglès, i de gran m’agradaria ser ingeniera robòtica, encara que el periodisme es la meva segona opció, perquè també m’encanta ser reportera. I finalment, el motiu per el qual m’he apuntat en aquest club és, perque a part del que he mencionat anteriorment ho trobo una oportunitat meravellosa per ser més madura i responsable, i començar a introduirme en el món de periodisme.