La pedra de Ròmul

a Espai Creatiu

Us heu imaginat mai com van conquerir l’Imperi Romà? Qui ho va aconseguir? Va haver-hi venjança? Us portem un petit relat en què ens imaginem una mica com va passar tot això, amb el Scileuso, el Minus i la pedra de Ròmul com a protagonistes

Aquesta història va començar fa uns dies. Encara recordo quan estava tranquil·lament al meu domus, estirat en el triclini. Com podia ser tan innocent de pensar que aquell visitant inesperat que en aquell instant entrava per la porta em podria fer tal cosa? Tant és, ara no toca explicar això.

Primerament, m’agradaria presentar-me. Jo sóc el Scileuso, el maior de Tarraco, si més no ho era fins fa poc. La meva principal missió era, com tots els maiors haurien de fer, vigilar que, des del noi més petit de la ciutat fins a la dona més gran, seguissin les ordres que des de fa poc ens arribaven de l’emperador Romulus Augustus, lloat sigui, que per diferents causes ha estat retirat del tro. Crec que ja m’aneu seguint.

Era el juliol de l’any 476, quan jo estava com ja he dit estirat en el triclini. En aquell moment, el Minus, el meu esclau preferit, em va portar el cap del meu germà. Abans de tocar el dos em va dir: 

-Fes el que se’t diu en aquest carta. Si no, tu seràs el següent.

Jo en aquell moment vaig tenir molta por. No sabia què fer. Em vaig trobar que un dels pocs homes -esclau- a qui li tenia confiança havia matat el meu germà. Quan vaig poder tornar en mi mateix, primer de tot, volia anar cap a ell, per fer-li el mateix que ell li havia fet al meu pobre germà, que en pau descansi. Vaig poder entrar en raó (sort que ho vaig fer abans d’explotar) i, seguint el que ell em va dir, vaig obrir la carta. Encara no tinc ànims d’explicar res més, així que us deixo aquí la carta, i ja valorareu:

Hola Scileuso,
Sí, sóc en Minus. Acabo de deixar el cap del teu germà damunt teu i estic content que hagis escollit agafar la carta perquè jo t’estava esperant rere la porta.

Ara que ja saps el que sóc capaç de fer, espero que confiïs en el que ara llegiràs, perquè encara que no t’ho creguis, tot el que et diré serà veritat.

Has de saber que el teu esclau que sembla tan i tan simple sap fer moltes coses que tu ni t’imagines, com per exemple matar al millor dels legionaris, com era el cas del teu germà. Això demostra que no tens res a fer contra mi.

No sé si ho sabies, però en estones que em deixes lliure, em dedico a la fetilleria. Això només t’ho explico perquè entenguis mínimament el que et demanaré.

El que jo vull és que en menys de dues setmanes portis 11 lliures de la pedra de Ròmul i les entreguis a les dotze del migdia. Si abans que faltin exactament 15 dies per l’agost no estan, et passarà el mateix que al teu germà.

Suposo que et preguntaràs perquè un simple esclau vol aquesta pedra.  Doncs mira, no sóc un simple esclau, sóc un aliat de Odoacro i m’ha contractat per poder derrotar l’emperador, i així, dominar l’Imperi Romà. Però jo tinc els meus propis plans...

Bona sort, si trobes la pedra. I si no...

Minus
PD: Sobretot no ensenyis això a ningú, perquè si no, puc fer-li el mateix que he fet a qualsevol altra persona, també als teus fills o la teva dona. 

Primer de tot vaig decidir preguntar per la pedra de Ròmul. Tothom a qui preguntava volia saber per a què la volia, però és clar, jo no podia dir res.

El Minus de Barcino, finalment, em va explicar que únicament es podia aconseguir a Roma, que era la pedra on van néixer Ròmul i Rem i que, normalment, s’utilitzava per guarir als malalts, però que alguns l’utilitzaven per a la màgia negra.

Llavors, vaig decidir emprendre el viatge cap a Roma. Primerament, vaig assegurar-me que el Minus no pogués fer-li res a la meva família i, acompanyat dels meus millors legionaris, vaig fer via cap a Roma.

Pel camí anàvem preguntant a les persones sobre la pedra de Ròmul, però malauradament, tothom a qui preguntàvem sortia corrents, deixant-nos amb les paraules en la boca. Això em feia dubtar si continuar o no, però sempre pensava en la meva família i en què el Minus no pogués fer cap més acte.

Finalment, i després de moltes hores d’anar muntat en la quàdriga, vaig arribar a Roma, encara que faltava trobar aquella pedra, la qual semblava ser tan i tan perillosa.

Passaven les hores i semblava que mai aconseguiríem trobar aquella pedra, fins que per fi un home d’uns 45 anys em va poder ajudar. Aquest senyor em va intentar treure molta informació, però per sort no va poder saber res sobre mi.

En canvi jo sí que vaig descobrir moltíssimes coses, especialment on trobar la pedra de Ròmul. Es trobava en el turó Capitoli, un dels set turons inicials de Roma. També em vaig assabentar de que aquesta pedra és tan temuda perquè, fa molts anys, cap a l’any 204 , un mag va aconseguir un tros d’aquest pedra i va ser llavors quan van derrotar a una de les ciutats més fortes, Esparta.

Clar, per això tothom a qui demana per aquesta pedra em tenia por. La gent, que pot arribar a ser molt mal pensada, creu que algú ho podria tornar a fer. I, malauradament, tenen tota la raó.

En saber això, vaig decidir posar-me de seguida a buscar la pedra, ja que no em quedava gaire temps. 

Quan vaig aconseguir arribar fins el turó Capitoli, vaig donar l’ordre de separar-nos i qui trobés la pedra, que avisés. Una estona després un home donava l’avís. Havia trobat la pedra!

Immediatament, vam començar a rascar la pedra fins a aconseguir les 11 lliures que demanava Minus. En el moment en què vam agafar la romana i vam veure que ja teníem les 11 lliures, vam saltar d’alegria.

En aconseguir tornar cap a casa, vaig fer el que el Minus em demanava. El que no m’esperava, però, és que en el mes d’agost ja haguessin aconseguit el tro.

Em vaig decebre molt, al veure que havien traït al meu emperador. Llavors emportat per la ràbia acumulada, vaig anar a veure al Minus. Ell ja havia pensat en què això pogués passar, i per això m’havia demanat 11 lliures, encara que només en necessités 10 per derrotar a l’emperador.

Quan em vaig trobar amb el Minus, em va llençar la lliura que li quedava, que amb la seva màgia negra havia aconseguit que quasi tothom a qui toqués, li causaria una ferida mortal.

Quan va començar la batalla, el Minus em va tirar la pedra, però el que mai hagués imaginat és que aconseguís parar-la amb la mà esquerra. Jo no entenia perquè es va molestar tant per aquest gest, però posteriorment vaig descobrir que la mà esquerra representa el mal, al contrari de la dreta, que és la bondat. 

En agafar-la amb l’esquerra, vaig aconseguir absorbir les energies malignes, que poden produir una ferida mortal, i les vaig canviar per energies bones, i així, al tirar la pedra amb la mà dreta, va produir-li una ferida mortal a aquell ésser tan maligne.

Amb aquesta fita, vaig anar cap a Roma, on ja no vaig poder fer-hi res, Volia informar al emperador sobre tot això, i que així sobrevisqués l’Imperi, com a mínim 1000 anys més. Però ja era massa tard.

Tags:

(Català) Soc el Roger Iglesias de 3r de l’ESO. Les meves aficions crec que diria que són la cultura, la lectura, amb especial la novel•la històrica i de misteri, i les ciències. A part d’aquestes petites aficions, que demostren la secció on estic, també m’agrada molt la història, especialment el món grec i romà.

(Castellano) Soy Roger Iglesias de 3ro de la Eso. Mis aficiones creo que diría que son la cultura, la lectura, en especial la novela histórica y de misterio, y la ciencia. A parte de estas aficiones, que demuestran la sección donde estoy, también me gusta mucho la historia, en especial la griega y la romana.

(English) I’m Roger Iglesias from 3rd ESO. My hobbies, I think I would say our culture, Reading, especially the history and mystery novel, and science. Apart from this hobby’s, which shows the sections where I am, I also like history especially Greek and Roman.