La dona en la cultura

a Actualitat/Cultura

Quina ha estat la figura de la dona al llarg de la història de l’art?

Les dones no han pogut gaudir mai dels mateixos drets que els homes. I encara a dia d’avui lluiten per aconseguir-ho. En l’àmbit artístic, les dones han tingut històricament un paper secundari, a l’ombra dels seus companys. És per això que en aquest article volem repassar la incidència de les dones en l’art, a través de diferents èpoques, tant en la pintura com en la literatura.

LA PINTURA

La dona ha estat històricament un símbol de bellesa i fertilitat en l’art, ja sigui en el paleolític o en el renaixement, amb el tòpic de la “Donna Angelicata”. Però això, un símbol, una representació.

Per començar, primer cal saber quan es va començar a representar la dona en l’art. No eren molts bons pintors en el paleolític, llavors, en aquesta època, el que podem trobar són les anomenades Venus, les petites estàtues amb les parts característiques femenines molt desenvolupades, ja que representen la fertilitat, en aquest cas, en forma d’escultura representant la  deessa romana d’aquesta virtut. Com a curiositat, dir que òbviament no se sap el nom amb què anomenaven a aquestes deesses, encara que per conveniència, s’ha agafat el nom romà.

El Naixement de Venus, Botticelli

En l’art egipci, la dona encara no tenia el protagonisme, ja que sempre apareixia de forma secundària, sempre darrere dels homes. Tot i això, els textos ens demostren que cada cop se les donava més importància, ja que comencen a accedir a l’educació, i gràcies a això, van poder accedir al poder i fer de faraones.

Després, en la cultura grega, la dona adopta la figura maternal i submisa, que la redueix especialment a l’àmbit de la família i la llar. D’altra banda, també és representada com a símbol de bellesa, principalment, per la deessa d’aquesta. I cada cop obtenen representacions més heroiques a través d’aquestes divinitats, com en el cas d’Atenea.

En canvi a Roma no hi havia una gran producció pictòrica i, llavors, és més fàcil trobar-les en les escultures. Encara que on eren majoritàriament representades era als mosaics, on apareixen com a símbol de la família o, com de costum, representant a les deesses.

En l’Edat Medieval, les dones eren greument discriminades, per culpa de l’església, que controlava la societat. La figura femenina, deixant de banda les figures religioses, com la mare de Déu i les diferents santes, era apartada, donant importància a la figura masculina i deixant les dones en un segon pla.

Després, ja va arribar el Renaixement, que representa una tornada a l’antiguitat. Seguint els clàssics, les dones són deesses i figures maternals i de bellesa, encara que també es representa la figura religiosa, com és el cas de la verge Maria en contrast amb Eva: la virtut de la primera en comparació amb el pecat.

Alguna de les obres més destacades d’aquest context són les de Leonardo Da Vinci, amb la seva famosa Gioconda o el Naixement de Venus, de Sandro Botticelli.

En arribar al Barroc, es torna a veure a la dona principalment com a cuidadora de la casa i la família. Encara que hem de recordar que aquest art és creat com a arma per a l’expansió de la contrareforma i encara se seguien representant moltes escenes bíbliques. 

A continuació arribem a l’Edat Contemporània. En el S.XIX, tornem a veure una discriminació feroç envers la dona, la qual depèn absolutament de l’home. El més curiós és que en l’art, quan la dona és representada, s’utilitza com a forma de provocació.

Finalment, al segle XX, la dona encara pateix aquesta discriminació, que la manté tancada a casa. S’utilitza el cos d’aquestes, sobretot en obres avantguardistes, com a forma d’estudi. Tot i que encara s’utilitza com a provocació sexual.

LA LITERATURA

Quan parlem dels termes dona i cultura, hi ha gent que potser no en coneix tantes com n’hi ha realment, precisament per haver estar reduïdes sempre a aquest paper simbòlic i de representació.

Quan ens referim a la paraula cultura, podem parlar d’un conjunt de coneixements, idees, tradicions i costums que caracteritzen a un poble, una classe social, una època…

Històricament i sota el prisma d’una societat masclista, s’ha parlat de la dona com si fos un ésser amb l’obligació de cuidar de la casa i els nens i conformar-se amb allò del “ver, oír y callar“. Afortunadament, hi ha hagut dones que han decidit manifestar-se contra les injustícies.

”M’atreviria a afirmar que aquest tal Anònim, que tantes obres ha signat, era sovint una dona” Virginia Woolf

Al segle V a.C, a Grècia trobem una dona clau: Aspàsia de Milet. Apareix en les obres de Plató, entre d’altres famosos filòsofs de l’època. Encara que no va ser escriptora, se la coneix avui en dia gràcies a les referències d’altres filòsofs del temps. Un segle més tard, Filenis de Samos, cortesana i escriptora grega, és considerada autora de manuals de festeig i sexe, encara que Escrió de Samos no considera que ella escrivís una obra tan notable. Al segle IV d.C, Hipàtia d’Alexandria, filòsofa i mestra neoplatònica grega, apareix en moltes obres, com ara Hipàtia, de John Toland l’any 1720.

En l’edat mitjana, Isabel de Villena, nascuda el 1430 i morta al 1490, va escriure Vita Christi i també trobem a Heloïsa, una monja escriptora i filòsofa coneguda pel llibre inspirat en la seva història d’amor amb el seu marit Abelard. Maria de França és coneguda per Faules d’Isop, encara que no el va escriure ella. Finalment, i per acabar aquesta etapa, Christine de Pisan, nascuda l’any 1364 i de mort desconeguda, va ser una important poetessa i filòsofa de nacionalitat francesa.

Si passem a l’edat moderna, podem trobar a Hipòlita Roís de Liori, la qual va escriure un epistolari del qual encara se’n conserven cartes que ens ajuden a veure com era la vida de la comtessa, o Narcissa Torres, una poetessa més coneguda amb el nom de Rosa Trincares. Una més coneguda és Santa Teresa de Jesús, nascuda l’any 1515 i morta l’any 1582, la qual escrivia cartes de suïcidi perquè desitjava que Déu se l’emportés al cel. Acabem l’edat moderna amb Sor Juana Inés de la Cruz, nascuda l’any 1648 i morta l’any 1695, que va ser una escriptora protofeminista de poesia i teatre en castellà.

Retrat de Santa Teresa de Jesús, una gran poetessa

Iniciem l’edat contemporània amb una escriptora bastant coneguda, nascuda l’any 1882 i morta el 1941: Virginia Woolf. Fou una escriptora i editora anglesa, coneguda per novel·les com L’habitació de Jacob.

Al llarg del segle XIX, una escriptora amb nom d’home va començar a fer-se famosa per escrits com Solitud: Caterina Albert i Paradís (Víctor Català). Va ser una escriptora catalana guanyadora del premi dels Jocs Florals l’any 1868, el qual va ser el primer reconeixement literari de l’escriptora.
També trobem a Montserrat Roig (1946-1991), escriptora catalana de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics.

Actualment, podem trobar escriptores reconegudíssimes com ara Carme Riera, catedràtica de literatura espanyola i escriptora en llengua catalana, o Melissa de la Cruz, escriptora filipina coneguda per obres com la col·lecció de llibres basada en la tril·logia de pel·lícules Los Descendientes, entre moltes altres.

Tags:

(Català) Soc el Roger Iglesias de 3r de l’ESO. Les meves aficions crec que diria que són la cultura, la lectura, amb especial la novel•la històrica i de misteri, i les ciències. A part d’aquestes petites aficions, que demostren la secció on estic, també m’agrada molt la història, especialment el món grec i romà.

(Castellano) Soy Roger Iglesias de 3ro de la Eso. Mis aficiones creo que diría que son la cultura, la lectura, en especial la novela histórica y de misterio, y la ciencia. A parte de estas aficiones, que demuestran la sección donde estoy, también me gusta mucho la historia, en especial la griega y la romana.

(English) I’m Roger Iglesias from 3rd ESO. My hobbies, I think I would say our culture, Reading, especially the history and mystery novel, and science. Apart from this hobby’s, which shows the sections where I am, I also like history especially Greek and Roman.

El més recent de

Anar a dalt