“Al final del partit mai els diem el resultat”

a Persones Extraordinàries/Talents Ocults

Entrevistem al Pol Roset, un dels entrenadors del Bàsquet Lestonnac Tarragona, qui posa de relleu els valors que transmet el bàsquet més enllà dels resultats i les victòries

Resultado de imagen de basquet lestonnac tarragona
El bàsquet és protagonista al nostre centre

L’equip de Bàsquet Lestonnac Tarragona vesteix samarreta blanc-i-blava. És un equip -i un esport- amb una gran tradició al nostre centre. Per això vam entrevistar -abans del confinament- a un dels entrenadors del club.

El Pol Roset Clavero té 22 anys i porta l’equip de 4t de Primària. És estudiant d’Història a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i també entrena a un dels equips del Club Bàsquet Tarragona. Va accedir de seguida a una entrevista realitzada després d’un dels entrenaments per la nostra redactora, l’Alba Martorell. Aquesta és la conversa amb ell.

Lestonnac TGN Report – Quan es va inaugurar l’equip? De qui va ser la idea (equip directiu, d’algú en concret…)?

Pol Roset – El bàsquet a l’escola fa molts anys que es duu a terme. Jo porto només 5 anys com a entrenador però em consta que fa moltes dècades que es realitza aquesta activitat extraescolar. Imagino que va ser una iniciativa conjunta entre la junta directiva del CBT -Club Bàsquet Tarragona- i l’equip directiu de l’escola per tal d’incentivar el bàsquet a les escoles.

LTR – Quan entreneu i a on?

PR – Bé, cada equip té els seus horaris d’entrenament, que van de dilluns a divendres de 17 a 18, excepte els més grans (5è i 6è) que algun dia entrenen de 18 a 19. Els entrenaments sempre els fem al pati de dalt o de baix.

LTR – Quines categories teniu dins l’equip (benjamí,aleví,infantil…)? Ho teniu molt difícil amb els més petits?

PR – Tenim des de P3 i P4 fins a Aleví. Amb els més petits és igual de difícil que amb els grans. La veritat és que es porten molt bé i a l’hora de fer bàsquet simplement adaptem les tasques i els jocs al nivell que els nens i les nenes tenen.

LTR – Contra qui jugueu normalment?

PR – Les competicions que juguem són contra altres escoles/clubs de la ciutat de Tarragona tot i que a mesura que pugen de categoria hi ha rivals d’altres llocs de la província de Tarragona com Vila-seca, Salou, Torredembarra, etc. I fins i tot els més grans han d’anar a jugar cap a les Terres de l’Ebre.

LTR – Creieu que això pot donar-los alguna oportunitat als vostres jugadors?

PR – A nivell de poder dedicar-se al bàsquet és molt aviat per dir si els pot donar alguna oportunitat o no. Si més no el que sí els dóna segur és una oportunitat per a descobrir un esport i veure la importància que aquest té en les seves vides.

D’altra banda també intentem formar-los i educar-los en valors que puguin utilitzar més enllà del bàsquet.

LTR – Què treus tu de la teva experiència com a entrenador/coordinador?

PR – És una experiència personal molt gran el fet d’estar dia a dia en contacte amb els nens i nenes. Primer perquè has d’aprendre a gestionar situacions amb què no t’has trobat mai i que són totalment noves. D’altra banda els estàs intentant ensenyar el que és la teva passió i això suposa una gran responsabilitat.

També suposa per a mi una gran satisfacció veure com dia a dia els nens i nenes van millorant i a més són molt agraïts i tot el que tu els dónes t’ho tornen multiplicat per 10.

LTR – Quins valors i avantatges té el bàsquet?

PR – Primer de tot té l’avantatge de fer activitat física que és molt molt important tenir-ne l’hàbit des de ben petits. A partir d’aquí hi ha tot un seguit de valors com el companyerisme, la solidaritat, l’esforç, la puntualitat, el sacrifici, … que ells els integren en la seva forma de ser de forma natural ja que quan són petits els encanta el bàsquet i fan qualsevol cosa per a poder anar a entrenaments i partits, per tant, de forma inconscient van assolint tots aquests valors.

LTR – Heu aconseguit moltes victòries? Com se les prenen normalment els jugadors (les celebren…)?

PR – Sí que hem assolit moltes victòries, però des del bàsquet de l’escola considerem els partits com un entrenament més en el qual juguem un partit, per tant el nostre objectiu principal és que els nens i nenes intentin fer el que fem als entrenaments contra nens i nenes d’altres escoles i clubs.

De fet, al final del partit mai els diem el resultat, per tant molts cops marxen a casa sense saber el resultat i marxen més o menys contents en funció de si l’entrenador o l’entrenadora els diu que ho han fet més o menys bé.

LTR – Hi ha alguna lliga o rànquing que puntuï després de cada partit?

PR – Sí que hi ha una lliga, que és o bé la del Consell Esportiu del Tarragonès pels equips de 1r a 4t o la de la Federació Catalana de Basquetbol pels equips de 5è i 6è. P4 i P5 no tenen lliga i només realitzem alguns tornejos amistosos. Ara bé, de la mateixa manera que el resultat, la classificació en aquesta lliga té poca importància per als entrenadors i intentem transmetre aquest mateix missatge a tots els jugadors i jugadores.

LTR – Hi ha una bona harmonia entre companys?

PR – Hi ha molt companyerisme entre ells, que a més de ser companys de classe es veuen encara una hora més al bàsquet.

LTR – Què teniu en compte a l’hora d’escollir els joves coordinadors de l’equip? Quina edat tenen en general i quants són?

PR – A l’hora d’escollir els entrenadors, es tria gent que tingui moltes ganes de fer millorar als nens i nenes, de fer que s’ho passin be i també s’intenta en la mesura del possible que siguin jugadors de bàsquet i de l’escola. Actualment la mitjana d’edat dels entrenadors no deu arribar als 18 anys.

Em dic Oriol Rull i m'agrada molt el futbol i els esports, m'he apuntat a aquesta extraescolar perque a part de que m'agraden els esports m'agrada saber el que els agrada als demés.

El més recent de

Anar a dalt