Ignasi Candelas, músic: “He pogut participar amb grups de nivell internacional com Imagine Dragons o Adele”

Avui, hem quedat amb l’Ignasi, antic professor de Lestonnac L’Ensenyança. L’entrevistem per saber les seves inspiracions i qualitats que té com a músic i persona.

Adrià Alfaro, Alexandra Ferran, Joan Coscollola, Júlia Montragull

Ens podries fer una breu biografia?

Amb tres anys vaig començar la meva formació al Conservatori Professional de Música de Vila-seca, combinant els estudis obligatoris de primària, secundària i batxillerat, amb les classes al Conservatori i els entrenaments d’atletisme quan era petit i d’hoquei patins a partir dels vuit anys. Als cinc anys, després d’una roda d’instruments, vaig decidir tocar el fagot i, complementàriament als meus estudis, a poc a poc vaig anar adquirint l’oportunitat d’ampliar els meus coneixements amb fagotistes de renom a escala internacional, ampliant els meus coneixements amb fagotistes com Gustavo Núñez, Ana Sánchez Clemente, Noè Cantú, Enrique Abargues, Pieter Nuytten, Guillermo Salcedo, Simon van Holen, Eckart Hübner, Bernardo Verde, Jussi Särkkä, Afonso Venturieri, Salvador Sanchís, Malte Refardt, Joaquín Osca, Robert Porter, Higinio Arrué o Donna Argell, entre altres.

Amb divuit anys, vaig decidir dedicar-me professionalment a la música i, després de bastants anys formant-me, vaig decidir marxar a Palma de Mallorca a fer la carrera de música. Allà hi vaig fer el meu primer any, però uns mesos abans de finalitzar el curs, em van convidar a continuar estudiant la carrera (els tres anys que em faltaven) a alemanya, a la Robert Schumann Hochschule Düsseldorf i a Musikene, el Conservatori del País Basc, una de les millors a nivell espanyol. Finalment, vaig decantar-me per estudiar la carrera a Espanya per evitar haver de convalidar el títol estranger en acabar-lo. L’any 2020, vaig finalitzar els meus estudis de Grau Superior a MUSIKENE (Centre Superior de Música del País Basc). Seguidament, després de ser acceptat per estudiar el màster d’interpretació en la especialitat de fagot a la Haute école de musique de Genève (HEM-Genève), a Suïssa, vaig decidir acabar la meva formació a la península i, aquest any passat (curs 2020/2021), he compaginat la meva formació en dues titulacions de màster, especialitzant-me així en l’àmbit interpretatiu i docent a Salamanca.

D’altra banda, des de ben jove, he tingut l’oportunitat de col·laborar en orquestres com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC i JONC Alevins), la Jove Orquestra Simfònica de Castelló (JOSC), la Jove orquestra Simfònica de Burgos (JOSBu) o la Jove orquestra Inter Comarcal (JOIC), entre d’altres. Així mateix, ha col·laborat en orquestres professionals com la orquesta de Extremadura (OEX), Euskadiko Orkestra, Bilbao Orkestra Sinfonikoa (BOS), Orquestra de Cambra de Mallorca, Camerata XXI, Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre (OSTE), Opus Lírica, Kamerata EusKadivarius, Orquesta Camerata Izadi, Orquestra Simfònica Gèrminans, Et Incarnatus Orkestra, Orquesta Asociación Lírica Sasibill o Orquesta Asociación Lírica Luís Mariano, entre altres.

Així mateix, he participat en altres formacions i formats com la Banda Simfònica de Reus (BSR) —agrupació en la qual m’hi he format paral·lelament als meus estudis obligatoris al Conservatori, des de ben jove—, la Banda Municipal de Valencia, la Banda Simfònica Federal d’Extremadura (BAFEX), la Banda Simfònica de la Lira Ampostina, EMKE Banda, i les Bandes Simfòniques dels Conservatoris Superiors de MUSIKENE, Badajoz i de les Illes Balears. A més, soc membre fundador de diverses formacions de música de cambra (grups reduïts) com Ennèagon Ensemble i Quartet Floral (dues formacions a la demarcació de Tarragona que estan naixent actualment), Oreka Reed Quintet, Ligna Trio i Quinteto Kahora, entre altres.

Paral·lelament als meus estudis d’especialitat, la composició i la direcció han estat sempre unes de les meves inquietuds musicals, gràcies a la formació rebuda per Rafael Fabregat, Margarita Lorenzo de Reízabal i Javier Castro en l’àmbit de direcció, amb els quals m’hi he format durant sis anys (últims cursos del Grau Professional, el Grau Superior i el Máster), a Arturo Tamayo i José Rafael Pascual Vilaplana, amb els quals he realitzat classes d’especialització en direcció d’orquestra i banda simfònica, i pel compositor Ramon Humet (premi Reina Sofia l’any 2006), en l’àmbit de la composició, rebent els seus consells durant tres anys (els últims cursos del Grau Professional a Vila-seca).

Actualment, mantinc paral·lelament, la meva activitat artística amb diferents actuacions en diverses orquestres, bandes i ensembles de cambra arreu del territori nacional i europeu, amb l’activitat docent en diverses Escoles de Música, Conservatoris i centres de la demarcació de Tarragona.

Has tingut sempre algú al costat que t’animi a seguir en els moments difícils?

Realment, la formació en l’àmbit de la música és una de les carreres on sempre et trobes molt acompanyat de companys/es, amics/es i persones que et donen el seu suport en els moments més difícils, ja sigui als grups de cambra, a les orquestres, bandes, etcètera. Així i tot, la realitat és que és un camí que has d’emprendre sol, on passes molt de temps allunyat de casa, amb moltes hores d’estudi individual aïllat en una habitació o una sala on només comptes amb el teu instrument, un faristol i les partitures i on has de realitzar molts desplaçaments amb grups de gent que, tot i estar recolzat, no són els “teus”. Per aquestes raons, aprens a ser molt conscient de tu mateix, de les teves debilitats i les teves fortaleses i afrontar les situacions de perill o de dificultats tu sol.

Així i tot, he d’agrair als meus pares i al meu germà per acompanyar-me, tot i que des de la distància i, tot i que acceptar la meva decisió d’estudiar música va ser un repte per a ells (molt comprensiblement per la desconeixença cap aquest món), sempre i en qualsevol moment.

Quin és el teu talent ocult?

Realment crec que no tinc cap talent ocult, no em considero una persona que tingui cap talent ocult, em considero molt transparent.

Quan vas començar a tocar el fagot? Quin preu té? Realment consideres que és la teva passió?

Després de realitzar dos anys de cant coral i llenguatge musical al Conservatori, fas una roda d’instruments on descobreixes tots els instruments. En aquella roda, anava acompanyat de dos companys del Conservatori (els quals, casualment, quan entro als vuit anys a l’equip d’hoquei a Vila-seca, van ser també companys d’equip) i jo sempre deia que volia estudiar clarinet. Així mateix, la meva mare volia que jo toqués la flauta i, el meu pare, la guitarra. Finalment, el professor de clarinet em va decebre molt a la roda i, en canvi, la mostra del fagot, va ser espectacular! Això va ser el que em va fer decantar-me als cinc anys per aquest instrument i, des de llavors, crec que és la meva passió, sinó seria realment difícil explicar-me el perquè porto vint anys dedicant molt de temps i sacrificant altres vivències personals per formar-me i gaudir tocant el fagot.

El fagot, sota el meu parer, té un preu desorbitat i sobrevalorat. A la meva vida, n’he tingut només dos, un als vuit anys i un altre als divuit, perquè són instruments que tenen un preu molt elevat i quan vaig comprar el segon, vaig haver de vendre el primer. Un fagot d’estudiant, quan jo vaig començar a estudiar variava entre els 4.000 i 8.000 euros (ara per sort, se’n poden trobar de més econòmics). Els models professionals poden variar entre els 15.000 i els 40.000 euros… i aquesta diferència de preus reflecteix una varietat entre les marques, però no té per què ser una varietat entre la qualitat. A excepció d’una marca, que si fa un salt de qualitat molt gran respecte a la resta i aquests instruments tenen un cost aproximat d’uns 55.000 euros.

Que et va inspirar a tocar el fagot?

Seguint el fil de la pregunta anterior, qui em va inspirar a tocar aquest instrument, va ser el meu primer professor, en Jordi Palet. Soc molt conscient, per la meva experiència com a estudiant i ara com a professor, que un mestre, un docent, un professor, un entrenador,… és qui realment fa que t’agradi aquella matèria, instrument, esport,…

Ell va fer que m’agradés del fagot, un instrument desconegut per mi. Uns anys després, sent membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, vaig conèixer al Noé Cantú, segon fagot de l’Orquestra Nacional de Catalunya i Ciutat de Barcelona. Un home de Chicago que em va fer agafar una estima increïble per aquest instrument i per la carrera de música.

Quins són els teus principals hobbies?

A part de la música, podria dir que els meus hobbies preferits són: l’esport, viatjar i la muntanya. I, a sobre, els puc combinar entre si!

Des de ben petit he fet molt d’esport i he anat a la muntanya, fets que m’han fet gaudir d’aquests dos mons. I, gràcies al món de la música, he pogut viatjar bastant i conèixer molts llocs, cultures, persones,… la qual cosa m’ha fet agafar molt d’estima al fet d’estar en constant moviment i coneixent.

Has fet algunes col·laboracions que en consideres importants? Quantes? Amb qui les has realitzat? Et veuries capaç per fer-ne més? Tens preparada alguna nova col·laboració?

En l’àmbit musical, com a músic de música clàssica, em sento molt afortunat d’haver pogut formar part d’orquestres joves molt representatives des de ben petit. És un aspecte que, moltes vegades quan em demanen el meu Curriculum vitae, se sol valorar molt positivament. Així mateix, en l’àmbit professional, el fet d’haver col·laborat en diverses orquestres professionals d’alt nivell, també es sol valorar considerablement.

Per altra banda, estic content d’haver pogut formar part de projectes amb artistes d’altres rames de la música i gaudir en espectacles fora del meu àmbit i tant de bo en pugui tindre més, és clar! He pogut participar amb grups de nivell internacional com Imagine Dragons o Adele, a escala estatal amb, per exemple, Los Secretos (grup dels anys vuitanta) i, a escala de Catalunya amb grups com Brams o Els Pets. Ara mateix, estic pendent d’una col·laboració que em portaria a realitzar una gira internacional per sud Amèrica amb un cantant espanyol actual.

Qui ha sigut el compositor/a en el que t’has inspirat?

Em sento molt identificat amb bastants dels compositors de l’època del romanticisme, són músics que van decidir formar la visió d’un concepte de músic lliure, de geni. Així mateix, la música d’aquesta època, és molt descriptiva, crec que aquests compositors, i em mullo molt dient això: van fer la música a través de la qual és més fàcil transportar-te a situacions, evocar sentiments, a persones, a llocs,…

Quin ha sigut el primer conservatori o escola de música que t’has apuntat? A on es situa aquesta escola/conservatori?

Al del meu poble natal, al Conservatori Professional de Música de Vila-seca, situat a Vila-seca mateix. Allà m’hi van portar mons pares des de molt petit i és on hi he crescut fins quan vaig marxar per estudiar la carrera.

Quins són els teus gèneres musicals preferits? 

En general, escolto gairebé música de tots els gèneres musicals, però normalment escolto molta música pop-rock com Arctic Monkeys, El Canto del Loco, Coldplay, Imagine Dragons, Milky Chance, Sia, Leiva, Fito i Fitipaldis, i altres grups dels anys 2000. Així mateix, també escolto bastant de rap i música actual com la Rosalía, Morat, C. Tangana, Rels B, Delaossa, Pole, Nicki Nicole,…

Tens pensat guanyar-te la vida de músic? En cas de que no tens pensat dedicar-te a ser músic definitivament, a què penses que et dedicaries?

Sí, de fet, per sort, actualment m’hi puc dedicar.

Quan estava realitzant els meus últims anys de carrera, vaig començar a pensar com volia que fos el meu futur professional, i la interpretació de música i la pedagogia musical eren els meus oficis que més feliç i més realitzat em feien sentir. Crec que, quan ens fem grans, dediquem gran part del nostre temps al treball, per tant, volia dedicar-me a un ofici que no el veiés com a un treball. Volia tindre una feina que, quan m’aixequés al matí, no em fes sentir que no volia fer-la, i que, quan arribés a casa, pogués fer-me sentir, cansat òbviament, però feliç. Per això, considero que tinc molta sort amb la vida que estic tenint. En cas de no ser músic, crec que buscaria una vida lligada al món de l’esport o de la muntanya, altres aspectes que també em fan molt feliç.

Quan vas començar a tocar el fagot, vas començar a tocar-lo perquè t’agradava o perquè et vas sentir obligat pels teus pares o alguns familiars propers?

Al principi, al Conservatori hi anava “obligat”, no m’agradava massa fer cant coral ni tampoc fer assignatures teòriques com llenguatge musical i, més endavant, anàlisis musical o història de la música. Però en començar a tocar el fagot, tal com he dit abans, per voluntat pròpia i per decisió individual, vaig descobrir l’estima que tenia per la música.

Redactor junior

close